Com es poden explicar els drets de la infància perquè deixin de ser conceptes abstractes i es converteixin en alguna cosa que els nens i nenes puguin reconèixer i aplicar en el seu dia a dia? Aquest va ser el punt de partida del projecte que Manos Unidas va plantejar a Mediterrània Games.
El repte consistia a transformar els 41 articles de la Declaració dels Drets de la Infància en una proposta més propera, visual i participativa. Per fer-ho, el projecte els va sintetitzar en 12 grans principis: igualtat, prioritat, llibertat, protecció, amor, cura, dignitat, identitat, educació, seguretat, respecte i justícia.
A partir d’aquests 12 principis, vam treballar en una mecànica que permetés aprendre els drets jugant, però també reflexionar sobre què signifiquen i com poden ajudar davant de diferents situacions.
El resultat és “Los 12 poderes de la infancia”, un joc de cartes en què cada dret es converteix en un “poder” que els jugadors poden utilitzar per defensar-se davant de diferents problemes.
De conceptes abstractes a situacions quotidianes
Un dels punts clau del desenvolupament era aconseguir que els infants no només memoritzessin els 12 drets, sinó que poguessin entendre quan entren en joc i per què són importants.
Per això, el joc es construeix a partir de dos tipus de cartes. D’una banda, les cartes “poder”, que representen els 12 drets. De l’altra, les cartes “problema”, que plantegen diferents situacions davant de les quals cal prendre una decisió.
Durant la partida, cada jugador rep cartes de poder. A continuació, es descobreix una carta problema i tots han d’escollir quina de les seves cartes consideren que pot ajudar a defensar aquella situació.
Quan es gira la carta problema, es descobreixen els drets relacionats amb aquella situació. D’aquesta manera, la mecànica permet comparar les decisions dels jugadors amb les possibles respostes i obrir una conversa sobre quin dret intervé en cada cas i per què.
Així, situacions com les burles, els rumors, la discriminació, no poder expressar una opinió, no poder anar a l’escola o patir una situació de maltractament es converteixen en punts de partida per parlar dels drets que hi ha al darrere.
Un joc que també es pot adaptar
El projecte incorpora un altre element especialment pensat per al seu ús educatiu: les cartes en blanc.
El joc està format per 72 cartes: 36 cartes de “poder”, 24 cartes “problema” i 12 cartes en blanc. Aquestes últimes permeten que cada docent, educador, família o grup pugui incorporar situacions pròpies i adaptar el joc a la seva realitat.
Aquesta possibilitat fa que el joc no sigui una experiència tancada. Les situacions es poden ampliar i actualitzar a partir del que passa al voltant dels jugadors, convertint les cartes en una eina per continuar parlant de convivència, protecció, igualtat i participació infantil.
Aprendre, decidir i conversar
Més enllà de la mecànica, un dels objectius del projecte era canviar la manera d’apropar-se als drets de la infància.
En lloc d’explicar-los de manera unilateral, “Los 12 poderes de la infancia” proposa situacions, convida a prendre decisions i permet argumentar-les. El jugador ha d’identificar quin dret pot ajudar davant d’un problema i descobrir després quina relació hi ha entre aquella situació i els diferents drets.
Aquesta manera de plantejar el joc converteix l’aprenentatge en una experiència activa i situa els infants en el centre del procés: conèixer els seus drets també significa tenir eines per identificar situacions injustes, expressar-se, demanar ajuda i protegir-se.
Per a Mediterrània Games, aquest projecte és un exemple de com el desenvolupament d’un joc a mida pot transformar un contingut complex en una experiència accessible i participativa. En aquest cas, el repte era donar forma jugable a una declaració fonamental per a la protecció de la infància i convertir els seus principis en una eina per aprendre, reflexionar i dialogar.